Conferències, panell i ponències


Durant el matí, la jornada va estar més dedicada a una presentació teòrica sobre la temàtica, i a una reflexió sobre els avantatges, aportacions i limitacions dels relats digitals en els processos educatius. La tarda, en canvi, va estar orientada a compartir les experiències.

Presentació “Relats Digitals i Educació”

José Luis Rodríguez IIlera -responsable de l’Edulab i Director de l’Observatori de l’Educació Digital de la Universitat de Barcelona-, va començar la jornada amb una xerrada en la qual s’introduïa i clarificava el concepte de Relats Digitals, l’origen, el seu interès i els possibles usos educatius.

Va explicar que existeixen diverses visions, definicions i classificacions dels Relats Digitals, coneguts també com Històries Digitals o, en anglès, Digital Storytelling. L’interès de la jornada però era, sobretot, per aquells relats que es caracteritzen per presentar vivències personals i donar veu als seus creadors, de forma multimedial i no interactiva. És a dir, històries construïdes per persones sense coneixements professionals sobre l’escriptura de relats o la producció multimedial o audiovisual, a partir de fets reals viscuts en primera persona, utilitzant fotografies, fragments de vídeo, dibuixos, música i la pròpia veu.
Rodríguez Illera va aclarir que aquesta visió prové dels Estats Units, especialment del Center for Digital Storytelling, a Califòrnia, entitat que duu més de 15 anys buscant rescatar les històries de vida autèntiques d’individus i comunitats. No obstant això, l’interès que existeix per aquest tema en altres parts del món, entre els quals Espanya, és relativament incipient, i més en el camp educatiu, tal i com va comentar. A la Universitat de Barcelona, per exemple, es van utilitzar i estudiar l’any 2004, gràcies a un grup de professors provinents de Califòrnia, però fins al 2008 no es van reprendre com objecte d’investigació, en col·laboració amb el Citilab.
El professor va explicar, a més, que a l’aplicar-los en l’àmbit educatiu, ja sigui universitats, escoles o en formació no-reglada, els relats digitals han demostrat ésser de gran utilitat per a desenvolupar o millorar una sèrie de competències i coneixements i per a augmentar la motivació, al centrar el procés de producció i d’aprenentatge en l’alumne i al relacionar-lo amb el seu propi context i història.
Per aquest motiu, la jornada es plantejà des de la perspectiva i la voluntat de reunir a tots aquells que participen activament en la realització de relats, tant professorat com estudiants o grups de treball amb finalitats educatives, i així poder fer visibles i cohesionar aquestes experiències.

Conferència “El Relato Digital desde una perspectiva socioeducativa”

En la seva conferència, Carmen Gregori Signes, professora del Departament de Filologia anglesa i alemanya de la Universitat de València, va explicar de quina manera s’estan treballant els relats digitals a la Universitat de València, des de 2006, enmarcats dins de cursos vinculats a temàtiques com la Història i la Cultura, Gènere i Sexe, Fonologia, Estilística, Lèxic i Semàntica, entre d’altres, amb estudiantes de la Universitat i del programa Erasmus.

Igualment, amb quina finaliat i com utilitzar-los en docència des d’una perspectiva socioeducativa, entenent l’educació com una eina de millora social que necessàriament ha d’establir una connexió directa entre l’escola i el context social, fomentant l’ús i el sentit crític vers les noves tecnologies.
Gregori va comentar que, des d’aquesta perspectiva, els relats digitals, al centrar-se a oferir públicament el punt de vista personal i íntim de l’autor, al conjugar elements multimèdia que han de ser triats curosament per a expressar un significat concret, al ser curts, i al plasmar en una història la relació i l’opinió personal sobre un aspecte de la pròpia realitat, són una eina interessant per a usar a classe, ja que l’alumne-autor ha de fer un exercici d’investigació, concreció i producció, per a oferir un contingut ideològic, passant pel reconeixement del seu propi context socio-cultural (a partir de la seva pròpia experiència). Per aquest motiu, poden orientar a l’estudiant per esdevenir un subjecte no-neutral i compromès socialment.
La professora Gregori va acabar la seva intervenció compartint una experiència realitzada al Col·legi María Auxiliadora de València, a l’assignatura d’Informàtica, pel professor Colom Martín, i que ella ha tingut l’oportunitat d’acompanyar.

Conferència “Relacions recíproques entre competències lingüístiques i tecnologia digital: l’exemple dels històries narratives en l’escolarització inicial”

Ana Teberosky Coronado, membre de l’OED i professora catedràtica del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona va oferir la conferencia “Relacions recíproques entre competències lingüístiques i tecnologia digital: l’exemple de les històries narratives en l’escolarització inicial”.

Teberosky va començar la seva intervenció qüestionant què significa aprendre a ser lletrat en l’època digital, i a través de la presentació d’exemples de narracions realitzades amb nens de primer de primària, del CEIP Lavinia Les Corts, va explicar el procés de construcció que realitzen els docents amb els estudiants per a ajudar a l’aprenentatge de la llengua: parteixen de la lectura en veu alta i de la visualització d’un text; treballen els personatges, extraient del text adjectius que permetin la seva caracterització; realitzen storyboards amb dibuixos, per a ajudar a recuperar de la memòria l’estructura del text; recreen l’escenari amb manipulació d’objectes (usant plastilina, per exemple), “re-visiten” les escenes per a fer fotografies, i reescriuen els diàlegs amb textos per a explicar les escenes visuals. D’aquesta manera, va comentar la conferenciant, és possible als nens conèixer el què (el que fomenta el coneixement declaratiu o conceptual), el com ( el coneixement procedimental), el per què (experimental) i el qui (personificat)
Igualment, Ana Teberosky va parlar dels elements multimodals i els tipus de representacions que són possibles treballar a través dels relats digitals. També va exposar els avantatges semiòtics i sensorials i les fusions i integracions que aquests permetren si s’orienta adequadament el procés, i va concloure que perquè l’ús dels relats digitals, i del multimèdia en general, sigui profitós a les escoles, es requereix un model d’ensenyament-aprenentatge diferent al tradicional.

Panell “Interès educatiu dels relats digitals: aportacions i limitacions”

Una vegada van acabar les conferències, es va iniciar el panell amb la participació de les professores Carmen Gregori Signes i Ana Teberosky, i amb la moderació de Miguel Ferrers, docent de l’INS Marina (La Llagosta, Barcelona) i doctorant de la Universitat de Barcelona (amb un projecte de tesi doctoral sobre relats digitals i identitat). Va ser l’espai per a conversar amb els assistents i les conferenciants a partir de preguntes plantejades per l’orientador o els assistents. Algunes idees de la discussió van ser les següents:

  • El relat digital suposa una revelació o canvi dins del context acadèmic perquè combina diferents competències. En el cas de l’ensenyament d’un idioma, competències com la digital, la global, la recerca d’informació i la visual, a part de les tradicionals que són el desenvolupament del llenguatge oral i del llenguatge escrit.
  • Els relats digitals s’estan convertint en un objecte d’anàlisi per diferents tècniques d’escriptura, d’expressió, combinat amb l’expressió visual, etc.
  • Incloure aquest gènere educatiu és un repte tant per al professorat com per a l’alumnat. Per al primer, perquè implica aprendre a orientar el procés per a facilitar l’adquisició i el desenvolupament dels diversos tipus de coneixement que són possibles assolir amb els relats digitals, i també l’ús dels diferents tipus de llenguatges i formes de representació; d’altre banda, aprendre a avaluar els progressos dels seus estudiants més enllà del producte resultant; això implica no només una preparació per a l’ús de TIC, sinó també en temes de pedagogia i didàctica. Igualment, al tractar-se d’històries personals, s’ha d’evitar la influència ideològica per a no coartar o manipular l’expressió dels alumnes en els seus relats. En segon lloc, perquè la construcció de la història, l’elecció dels materials i en general, tot el procés de realització, s’ha de convertir per a l’alumnat en un motiu d’autoavaluació que els permeti reflexionar sobre el que fan i aprendre dels seus propis avanços o errors, fent més actiu el seu rol en el propi procés d’aprenentatge: “la interactivitat més rica (en educació) és tornar sobre si mateix, revisant la pròpia producció”, va explicar Ana Teberosky.
  • Al treballar a partir d’històries de vida pròpies i autèntiques, i al no ser els estudiants persones professionals en producció multimedial, el producte final pot presentar limitacions de caràcter semiològic, amb narratives estereotipades i models poc ‘alternatius’. Per aquest motiu, l’èmfasi quan les finalitats són socioeducatives, ha d’estar en el procés i no en el resultat. No obstant això, alguns assistents van manifestar que s’ha d’impulsar més l’anàlisi i la crítica de la imatge per a millorar la competència audiovisual de l’alumnat en la creació dels seus relats.
  • Fa falta major reflexió i formació entorn els relats digitals com a eina o metodologia pedagògica, i reivindicar el seu ús a l’aula.


Ponències

Les experiències presentades després, s’han desenvolupat o s’estan duent a terme a Espanya, especialment a Catalunya i València, i totes elles estan relacionades amb la creació i l’ús de relats digitals, principalment de tipus personal i multimedial, en diferents tipus de processos educatius (formals, informals, socials i permanent o al llarg de la vida)

  • Històries Digitals a l’Institut Gabriel Ferrater, a càrrec de Jordi Biendicho Vidal, INS Gabriel Ferrater, Dpt. Visual i Plàstica, Reus
  • Creant Històries Digitals amb estudiants d’ESO, a càrrec de Nicoleta Garbelota (professora del INS Esteve Terradas i Illa) i Gloria Londoño (investigadora i formadora del projecte de l’Edulab i membre del Grup de Recerca Ensenyament i Aprenentatge Virtual –GREAV- de la Universitat de Barcelona), amb la participació d’alguns estudiants que han format part del projecte.
  • Sophipolis: relats amb estudiants de Batxillerat per a la comprensió de la identitat, a càrrec del professor Miguel Herreros i alumnes de l’INS Marina (La Llagosta, Barcelona)
  • El relat digital en un projecte de lectura, investigació i creació multimèdia, a càrrec d’Antoni de la Torre, IES Joanot Martorell, València.
  • Sembrant relats a l’Hort Digital, a càrrec de la professora María José García, de l’INS Francesc Macià de Cornellà i de Rafael Martín, de l’Hort Digital del Citilab.
  • Projecte de dinamització pedagògica i comunitària a través dels relats digitals i altres metodologies amb tecnologies 2.0, a càrrec de Carlos Obando Arroyave, Coordinador d’un projecte vinculat a la Xarxa de Centres Cívics del Municipi de Granollers.
  • Relats digitals i formació de gent gran, a càrrec de Carlos Bezos Daleske i Rosa Casanovas, Director i formadora del projecte SeniorLab – que uneix una iniciativa del Citilab-Cornellà, de la Fundació I2cat, la Universitat de Barcelona i la Universitat de la Gent Gran de Cornellà-.

(FONT: http://projectescitilab.eu/edulab/cat/?page_id=601)