El relat digital 
Existeixen nombroses definicions i classificacions de les Històries Digitals, conegudes també com a Relats Digitals o, en anglès, Digital Storytelling.

Nosaltres els entenem com una forma de coneixement i organització de l’experiència humana, mitjançant la creació d’històries amb un esquema i funcions semblants a la narrativa clàssica, emprant sistemes de representació i codificació presents en les tecnologies d’informació i comunicació (TIC), com ho són la multimodalitat i l’ús multimèdia.

Es tracta de la plasmació en format digital de l’experiència o d’allò que es vol compartir. Amb aquest sistema es dóna la possibilitat que alguns d’aquests relats tinguen o no cert grau d’interactivitat:

- Els interactius tenen trames preconcebudes des de l’inici i per tant, són modificables pel receptor, qui es converteix en un co-autor amb possibilitats, fins i tot, de definir el final o els finals de la història.
- Els no interactius ofereixen una trama lineal que no pot ser alterada per qui veu o escolta el relat.

Ara bé, segons la temàtica o els fets que es narren, poden ser ficticis o reals.

En aquest lloc ens interessen sobretot, però no de manera exclusiva, aquells més tradicionals, essencialment no interactius, que conten històries reals de vida, autèntiques, basades en l'experiència personal, i que són creats per persones corrents, és a dir, sense coneixements professionals sobre l'escriptura de relats o la producció audiovisual o multimèdia. La major part dels exemples i recursos que oferim apunten a aquest tipus de relats.
(Extret de: http://greav.ub.edu/relatosdigitales/cat/descripcio)





FONTS de la Documentació d'Aquest Wiki:-GREAV: Grup de Recerca Ensenyament i Aprenentatge Virtual-EduLAB: Creant Històries Digitals